Ahir, el segon moviment de la Beethnovena. Nom i cognom : Molto Vivace, però en Salvador Mas no és un home que practiqui gaire sovint el tuteig. Només el cognom: Sr. Vivace, i sóc optimista. Sí, com el duu en Mas el trobo lent, però, com ja us n'haureu adonat, procuro que no se'm noti massa.
En la tarja de presentació del moviment: la primera nota, sense pausa, i en els darrers compassos, el timbal et deixa oberta la fuga amb tres cops de porta que ressonen a la resta de l'orquestra. Fuga; entrades successives, un teva-meva on has de ser conscient de la poca estona que tens a les mans la pilota del tema: només quatre compassos de treure el nas, la resta és acompanyament. Resumit en notes:
Powered by Castpost
Si en el concert el públic no pot seguir amb les orelles, i amb els ulls, com el tema va rebotant per totes les seccions de l'orquestra, és que no està ben tocat. Com diu en Mas: no hi ha estructura; i si no hi ha estructura no hi ha direcció; i si no hi ha direcció els rellotges, el real i el psicològic, no corren. Mas: com a la vida, quan toqueu sempre heu de mirar endavant.
El motiu que segueix ens queda massa civilitzat, però el Mas ho troba bé. Coi d'Escolania!(en Mas va ser escolanet a Montserrat) que m'ha transfigurat la joia pagesa i despentinada d'aquest fragment en la seriositat d'home ben trajat, amb l'autovia de la clenxa a la dreta. Crec que hauria de sonar així, exagerant l'impuls sobre el primer temps de cada quatre compassos; tot i que en aquesta versió, en Barenboim, el director, ho devia tenir més fàcil amb, suposo, vuit trompes. Nosaltres només en tenim quatre.
Powered by Castpost
En els temps ràpids, els colors de les diferents dinàmiques han de ser més contrastats: Beethoven era un home d'extrems; si algú hi troba escrit un "mezzoforte" a qualsevol de les seves simfonies, el convido a una cervesa, ens repta en Mas. D'acord, però jo l'hi en proposo un altre: "si vostè troba un Molto Vivace només Vivace a qualsevol simfonia de Beethoven, el convido a un JB." Però no m'ha sentit. I és que en Mas sabrà llegir la ment de Beethoven, però no la meva.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada