Ahir vaig ser testimoni directe de com la FOX li netejava el cul al President Bush. Tasca bruta, certament, sobretot als Estats Units, si hem de creure el que escrivia fa uns dies el Buenafuente al seu blog: Vengo de Estados Unidos. Primera conclusión: el papel de váter sólo tiene una capa. En qualsevol cas vaig veure com al paper higiènic que feien servir els perdi.., periot..., perdio..., periotostes, periodistes, ara (coi de paraula defectuosa) hi quedaven impreses aquestes frases després del fet: "Bastirem una nova Nova Orleans" "L'ajuda del govern és massiva" "Cada vida és preciosa", que els palanganers que acompanyaven Bush celebraren amb percussió de mans i somriures estrets, sense dents.
Tota frase amb vocació de pompa té un encaix precís en el temps, assignat per la cronologia dels esdeveniments. I les paraules que Bush defecà a la FOX, (la versió per a orquestra de jazz de la COPE) arribaven milers de morts massa tard. Pudien: eren deposicions.
Com es preguntava ahir Paul Krugman al New York Times: ¿com és possible que l'ajut a les víctimes del Katrina trigui tant a arribar, quan fa cinc dies que tothom n'estava al cas de les immenses destrosses que provocaria el pas l'huracà? I qui diu cinc dies podria omplir-se el pensament de més arguments si només en digués tres. Perquè fa tres dies, mentre a Nova Orleans passava això...
segons Boingboing el president Bush estava fent això altre ...
Segona pregunta de Krugman : ¿per què no s'hi van prendre mesures de prevenció? Ell mateix ens deixa un rastre que hem de seguir per trobar-ne la resposta. Mal traduït ve a dir que, després del 2003, el Cos d'Enginyers de l'exèrcit va desaccelerar abruptament el control de les possibles inundacions i de l'enfonsament de dics. Les causes: la guerra d'Iraq i el retalls pressupostaris. De fet, el 2002, el cap del Cos va dimitir després de criticar, segons Krugman, la proposta de l'administració central de retallar el pressupost de l'enginyeria militar.
Les cròniques diuen que el Katrina ha posat en evidència l'existència de desigualtats socials als Estats Units. Però resulta molt més angoixant que els mateixos perdi.., periot..., perdio..., periotostes, periodistes, ara (coi!! que algú li posi oli a la paraula, que ja no rutlla) fomentin les desigualtats racials adjectivant les víctimes segons el color de seva la pell. Aquí en teniu la prova: mentre els blancs troben (finding), els negres, en canvi, es dediquen al pillatge (looting.
Si algú creu que avui té el nivell de solidaritat a la sang molt alt, pot ajudar els bloggers de Nova Orleans i les seves famílies via comprant una samarreta, o d'altres estris, a l'adreça que trobareu col·locant el ratolí damunt la següent imatge. Bona sort.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada