AIXÍ

Assaig de corda sola. Cuerda suela, com solia dir-nos, adobat amb un somriure sorneguer, el sempre ocurrent Albert Argudo. La simfonia que més incrustada sobreviu en el nom de Beethoven: Beethnovena. Freude. No, l'alegria és la traca final. Primer, n'hem de crear el desig. Primer, el primer moviment. Som-hi.

Salvador Mas en el pont de comandament engega els grupets de sis notes dels baixos. No, massa fort. Ja m'ho pensava. El pianissimo mai no surt a la primera. Torne-m'hi: tacatacataca-tacatacataca. Ara, però en Mas ens atura: no ha de sonar tan concret, tan definit. Cal crear un ambient de misteri; l'avís que un gran esdeveniment és a punt de succeir.

Powered by Castpost

Més enllà, després d'un fragment melòdic, en Mas ens diu: la dinàmica del final d'aquesta melodia ha de ser la mateixa que la del seu inici. Com va escriure en Josep Pla: "Així ho hem trobat, així ho deixem". D'acord. I en el desenvolupament del primer...

Sí, avui ha començat la temporada 2005/06 de la Simfònica del Vallès. Així la vaig deixar, així l'he trobada.