PER ORDRE ALFABÈTIC

Una catalana passeja pel món uns cognoms il·lustres la transcendència dels quals accentua la tendresa del nom que els precedeix, Núria, com si hagués estat col·locat allà expressament per esmorteir l'impacte històric que sacseja el teu cap quan, després d'uns moments de dubte, pronuncies a la fi i sense pausa: Schönberg Nono.

En un marc tan carregat històricament de progrés com els seus cognoms, la "Residencia de Estudiantes" de Madrid, Núria Schönberg Nono (1932), vídua del compositor Luigi Nono, va revelar fa uns anys un fet insòlit: el seu pare, Arnold Schönberg, va adquirir gran part de la seva saviesa d'una enciclopèdia per fascicles que rebia per correu cada setmana a casa seva. Per a dir-ho de pressa, una de les principals figures de la música del segle XX va fer-se compositor per correspondència. Paraula de Núria: "Esperava amb delit la lletra "S" per poder escriure una sonata".

El curiós del cas és que, en llegir la noticia en un diari de capçalera alfabètica, l'ABC, la meva imaginació contempla ara la possibilitat que el camí que va dur Schönberg fins a un destí dodecafònic s'obrís quan, sense esperar la "T" de tonalitat (Tonart) i tema (Thema), va compondre una sonata després de rebre aquella "S" tan desitjada. És a dir, la novetat que representà l'abandó de la tonalitat no va ser fruit d'un profund coneixement de les relacions harmòniques, sinó resultat d'una ignorància.

Tanmateix, hi ha casos en què seguir una lògica alfabètica revela un analfabet en comptes de bastir un savi; el director d'orquestra Peter Magg va ser un cop testimoni de com un representant artístic suggeria noms d'altres directors a un promotor de concerts llegint-los d'una llista elaborada per ordre alfabètic. L'escena va dur Magg a presumir de conèixer el secret de l'èxit de Claudio Abbado i de l'immerescut anonimat d'Alberto Zedda. Ell, en canvi, no tenia pas cap motiu de queixa: "vaig tenir molta sort, la posició del meu cognom al bell mig de la llista em va permetre viure de la meva feina sense l'aclaparament de la celebritat."

Núria no va dir si el seu pare també adquirí el coneixement de la vida a través de l'enciclopèdia a terminis. En tal cas, la llengua alemanya l'hi hagués aportat el consol de conèixer l'amor (Liebe) rere l'odi (HaB), i els avantatges que dóna a tot creador comprendre el significat de la paraula "art" (Kunst) abans que el de "literatura" (Literatur) o "música" (Musik). Malauradament, el sentit de "fracàs" (Unfall) li arribà després de saber què era l'èxit (Erlog), atès que el sistema dodecafònic que Schönberg inventà no va durar els anys que va predir -cent, sense exagerar- potser perquè la seva forçada marxa a l'exili el va privar de rebre de mans del carter el darrer fascicle, la "Z", amb el significat de la paraula "temps" (Zeit).

Aquesta rondalla, basada en una frase real, acaba amb un resum dels anys d'ansiós aprenentatge alfabètic de Schoenberg -i, per ventura, també de tota la seva vida- que el mateix compositor va deixar imprès en el segon acte de la seva òpera Moses und Aron, compost a Barcelona poc abans de néixer la seva filla Núria:

Així doncs, vaig guanyar.
Tot el que vaig pensar va ser bogeria
i no pot ni ha de dir-se.
Oh, paraula, paraula que no tinc !!