Primer ens encegà el llampec; en tenim les imatges: el penis estèril de la bomba, el fong gegantí de milers de cossos esfumats, la mort en vida dels supervivents. Estampes mudes.
Quinze anys després, el tro, minuciosament desordenat dins d'un pentagrama: la remor del gran voltor mecànic, el so agut del descens de la bomba al inferns i els crits de la gent. Els crits, sobretot.
Una partitura val més que mil imatges: Threnody for the Victims of Hiroshima, Krzystov Penderecki 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada