Casals: "Jo sóc músic, que és molt més important que ser violoncel·lista" Claudio Bohórquez ha pres nota. Les seves faccions insinuen que és sud-americà, però només són les empremtes dels pares. Les aparences sempre enganyen: va néixer a Alemanya. L'any 2000 Bohórquez va guanyar el primer premi en el Concurs Internacional Pau Casals, a Alemanya. També ha participat en el Festival Pau Casals de Puerto Rico. Alemanya, Puerto Rico, Prades. Pel que fa a recursos, El Vendrell a la cua. Classe turista. "I'm catalan". Ja.
A més d'una alegria econòmica, el triomf en la competició alemanya donà a Bohórquez el privilegi de poder tocar durant uns anys un dels violoncels del mestre. El Matteo Gofriller, fecit el 1729. Els anys passen i arriben més premis. El Txaikovski, a Moscou; el Rostropovitx, a París. No he acabat: Holanda, Suïssa i Anglaterra. Els passaports que li permeten de sotmetre's a la jurisdicció de directors com Barenboim, Zinman, Marriner, Blomstedt, entre d'altres.
Bohórquez toca el violoncel per a deixar de ser violoncel·lista. En va prendre nota: vol ser músic. Us ho demostrarà quan obriu la porta principal de la seva pàgina web, una assegurança de vida per a la música. També descobrireu que Bohórquez vol anar més enllà: amb la col·laboració de l'escultor Franz-Peter Kirchner ha dissenyat una cambra en homenatge a Casals. Room for Pablo Casals combina 14 de les frases cèlebres del mestre amb música per a violoncel dins d'un marc escènic presidit per 14 columnes il·luminades de diferents colors. Accents oberts en l'obra i vida de Casals: llibertat, dignitat, democràcia, exili, intuïció, el violoncel, les suites de Bach... Aquí no ho hem vist. Ni ho veurem.
Casals. ¿Pablo? ¿Pau? ¿Paul? Tots. "I'm catalan". No, mestre. Vostè és músic, que és molt més important que ser violoncel·lista. I que ser català.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada