La Helen i jo riem, i el Billy s'hi afegeix amb discreció.
-¿I doncs?-diu el Piers
-Només cal que canviem l'ordre del de Mozart i del de Haydn- diu el Bill - Això resol el problema. Ordre ascendent dels sostinguts, sensació d'estructura percebuda, cap problema.
-Però, Billy, el de Mozart es va escriure abans que el de Haydn - diu la Helen.
-Sí - diu el Piers - Però, ¿i què me'n dius de l'estrès cronològic del públic?
-Ja m'ho pensava que diries això - diu el Billy amb una mirada múrria, el màxim de múrria que és capaç de fer-. Per això tinc una solució. Canviar el de la major de Haydn. Fer-ne un de Haydn més tardà, un que s'hagués escrit després del de Mozart.
-No- dic jo.
-¿Quin?- pregunta la Helen-. Només per curiositat.
-El de l'opus 50 que és en fa sostingut menor- diu el Billy-.També té tres sostinguts, per tant no canvia res més. És interessantíssim. Té tot tipus de...Sí, i també té l'últim moviment fugat, i per tant, no fa malbé la temàtica general del concert.
-No,no,no!-dic jo - De fet, Billy, al públic li importa un rave l'ordre dels sostinguts.
-Doncs a mí sí que m'importa- diu el Billy-. A tots ens hauria d'importar.
-¿No té un moviment que arriba fins als sis sostinguts?-pregunta el Piers, una mica dubitatiu-. Recordo haver-lo tocat una vegada quan estudiava. Va ser un malson.
Una música constant
Vikram Seth
Anagrama/Empúries. 2000
Traducció: Albert Torrescassana Flotats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada