Després de l'estrena, molts eren del parer que aquella primavera mai no arribaria a consagrar-se. La d'Ígor Stravinski, vull dir. L'estacional ja havia fet el cim: som al 29 de maig del 1913, quan el públic congregat al Theatre Champs Elysées de París, decideix de sobte que la paraula "escàndol" s'ha d'escriure amb majúscules. Aquest caprici ortogràfic convertirà Le sacre de printemps en Le Massacre du printemps. Poca broma: alguns partidaris del "sí" i del "no", (l'actualitat ho contamina tot!) van decidir resoldre el dia següent les seves diferències en un duel a mort. Ignoraven que la mort també resol les semblances.
El cas és que Picasso, Proust, Cocteau, Gertrude Stein, Ravel i Debussy van ser a l'estrena de l'Stravinski més "stranyisnki" d'aleshores, amb coreografia de Nijinski. (Stravinski-Nijinski: la ironia d'un rodolí infantil per a una música sense rima). Jo i tu no hi érem... fins ara: via Alex Ross m'assabento que la BBC té entrades per a nosaltres, Riot at de Rite: una ficció que reprodueix el dia de la consagració majúscula de l'escàndol. Jo ja he votat. Un SÍ escandalosament majúscul.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada