Sóc el responsable de les notes al programa de mà del concert de Reis que aquest cap setmana interpreta l'OBC a l'Auditori. Fins i tot en sóc del que no hi ha imprès: fa unes setmanes em van avisar que suprimirien el preàmbul. No ho entenc, perquè tothom sap que tots els actes d'amor, inclòs el que ens aparella amb la música, no acaben de rutllar del tot bé sense preàmbuls:
UN ES(CANCAN)DALÓS BON ANY 2007
Això no ha fet res més que començar. El 2007, vull dir. Les promeses fetes d'una renovada adhesió a la vida encara duen la ressonància de les primeres dotze campanades de l'any; poso per casos: hem deixat de fumar, farem més esport i menjarem menys dolços o salats. Fins i tot juraria que alguns hi duen ara al damunt un petit rastre d'or, encens i mirra a la corbata, en el perfum, o potser només en el somriure que des d'avui els hi subratlla en vermell el rostre després de sentir bategar "el cor matinejador dels nens" el dia de Reis. En tot cas, l'objectiu confessat de la directora Virgínia Martínez és que demà creuin la frontera que separa el parèntesi nadalenc de la rutina quotidiana taral·lejant alguna de les encomanadisses tonades que tot seguit podran escoltar, de les quals la Virgínia no en té cap dubte que la que més s'ensenyorirà de la nostra gola serà la del cancan de l'Obertura "Orfeu als inferns", de Jacques Offenbach (1819-1880)...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada