Quan entro a la sala d'assaig ja fa estona que està sonant. En aquest cas perdre's el començament de la peça no és cap tragèdia: és un Cànon. No, aquest va amb article determinat: és "EL" Cànon. El de Pachelbel, el paviment d'un baix minimalista per on els violins fan circular una melodia en la tonalitat descapotable de re major. A les acaballes de la versió que en fa Corrado Bolsi, en el rostre dels violoncel·listes crec percebre els primers indicis de "la síndrome de Paravonian", l'efecte devastadorament còmic del qual el descobrireu en aquest vídeo, una versió subtitulada al castellà del que R.M.F va penjar fa unes setmanes a la façana de casa seva. Aneu-hi i no ho oblidareu, paraula de científic: Carl Sagan va fer servir EL Cànon per a il·lustrar un dels episodis més recordats de la sèrie Cosmos, La persistència de la memòria.
El baix minimalista del Cànon de Pachelbel:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada