Un dia d'un passat fins avui orfe de calendari, em cridaren per a un "bolo": l'enregistrament de la sintonia d'una nova emissora de ràdio. El compositor i director era Joan Vives, el nostre John Williams particular, que va enginyar una fusió entre l'obertura de Tannhaüsser, de Wagner, i una altra sintonia radiofònica de la que Vives també n'era l'autor, la de Catalunya Ràdio, una senyera musical dotada amb la gràcia de l'eterna joventut. La sintonia que aleshores vam enregistrar era la de Catalunya Música, que de tant en tant encara sona en els passadissos de la programació. Recordo que els músics érem els mateixos que en aquell temps desgranàvem El Mikado, segons "Dagoll Dagom", al teatre Victòria, arranjat i dirigit també per en Joan, bon músic i millor persona. El cas és que avui aquell passat ha trobat els seus pares en un calendari molt llunyà. Perquè avui Catalunya Música fa vint anys. Commemoració que penso oblidar demà mateix en el recer de la immadura il·lusió que les coses que ens passen no passen en el temps. Per molts anys!
9 comentaris:
Per molts anys!
Quins records! Quantes músiques hi he descobert!
Salutacions cordials.
Hola,
Arrel del teu comentari sobre les direccions de Casals i Rostropòvitx he obert el teu blog que no coneixia i m'agradat força. Amb el teu permís el poso al llistat de links del meu blog. M'encanta el bolero a tres que hi tens penjat: és la cosa més cretina (en el sentit positiu i simpàtic de la paraula) que he vist mai!
Convindràs amb mi, però, que ni en Pau Casals ni en Rostropòvitx passaran a la història com a directors d'orquestra.
Sigues benvingut, Josep.Sí, tot i que Casals i "Rostro" eren directors molt competents, la seva qualitat com a intèrprets era molt superior.
rmf, en vida teva.
llibreter, el nombre de músiques no crec que iguali el nombre de lectures que m'ha descobert el seu blog. Gràcies
Tinc per algun lloc una cinta on hi vaig gravar la primera obra que va emetre Catalunya Música. Fa molt de temps que no l'escolto i no sé ben bé per on para però em sembla que va ser el Concert de Brandenburg número 2. Potser estic equivocat. Igual tu, tacet, ho saps del cert
Felicitats!!!
quim, doncs no ho sé, la veritat, també m'agradaria saber-ho. Sisplau, quan tornis a escoltar la cinta fes-m'ho saber. Gràcies
Tacet,
Ja sé quina va ser la primera peça que va emetre Catalunya Música. No va ser el Concert de Brandenburg num 2. El 2 sí que hi era però va ser l'obertura de la suite número 2 de Bach.
Publica un comentari a l'entrada