Diuen que una música encriptada en els arcs que envolten l'altar de la capella de Rosslyn, un dels escenaris de "El Codi da Vinci", ha estat desxifrada per Thomas Mitchell i el seu fill, Stuart, després de 27 anys d'investigacions. Les claus del descobriment es troben en els experiments del músic i físic alemany Ernst Chladni, qui en el segle XIX va descobrir que es podien obtenir diferents formes geomètriques en fer vibrar amb un arc de violí una placa metàl·lica amb sal a la superfície.
Segons la freqüència de les vibracions, varien les formes de les linies nodals a on es diposita la sal, modificant els dibuixos geomètrics resultants. Sembla complicat, però ho entendreu de seguida quan visioneu el vídeo, la banda sonora del qual és el "motet de Rosslyn". Una partitura de pedra, diuen.
3 comentaris:
Molt interessant i impactant.
Sobre les ones de Chladni, aquí hi ha simulacions que permeten veure perquè es produeixen els nodes en una tapa de violí, on crec que tenen la utilitat de comprovar la correcció del seu disseny (cosa que un bon luthier comprova amb les mans, provant de torçar-la)
rmf, Gràcies per la informació. El que no acabo d'entendre amb el motet de Rosslyn és com sabien els Mitchell quina era el tipus de superfície que havien de fer servir per obtenir una còpia de les figures geomètriques, doncs segons el material utilitzat, el resultat visual serà diferent encara que la freqüència del so sigui la mateixa.
Tot i que no posaria la ma al foc, diria que el tipus de material no crec que tingui massa importància, si és suficientment homogeni, també en gruix, (cosa que no passa amb la tapa d'un violí).
Publica un comentari a l'entrada