El meu colze és un poema en llatí: epicondilitis i osteocondritis dissecant del capitellum. Definicions mèdiques la traducció simultània de les quals al llenguatge comú dels mortals resol com a "colze del tennista" i "malaltia de Panner". El cas és que he caigut en combat, víctima dels riscos que comporta mantenir alçada la torxa de la meva llibertat personal. Una metàfora exagerada del simple fet de tocar la viola, ho admeto, però és contemplant-lo des d'aquesta heroica perspectiva que m'immunitzo contra la depressió de no poder sentir com les agitades onades de la Cinquena de Beethoven, partitura que el meu colze havia d'articular aquesta setmana, s'estavellen contra la fusta del meu instrument. L'aventura marina ha estat cancel·lada, doncs, per obres de rehabilitació: quinze dies de tractament a base de corrents elèctriques, microones i ultrasons. Teràpies amables la simpatia de les quals espero m'alliberin d'una cita antipàtica amb la cirurgia. Ara, sóc un mariner a terra.
Pirata de mar y cielo,
si no fui ya, lo seré.
Si no robé la aurora de los mares,
si no la robé,
ya la robaré.
Pirata de cielo y mar,
sobre un cazatorpederos,
son seis fuertes marineros,
alternos, de tres en tres.
Si no robé la aurora de los cielos,
si no la robé,
ya la robaré.
Marinero en tierra
Rafael Alberti.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada