AMICS PER BEETHOVEN

Meirav Kadichevski (Israel) & Mohammed Saleh Ibrahim (Egipte)

The West-Eastern Divan Orchestra.

Imatge: Tom Fecht

The New York Times

VEURE LA MÚSICA

Res no és el que sembla. La dona de la imatge és un home: Tamaburo Bando, el més celebrat dels onnagata, homes que interpreten papers de dona en els escenaris de teatre Kabuki, al Japó. Però la diferència de gènere no ha estat l'única frontera abolida pel talent de Tamaburo; també ha salvat l'abisme cultural que separa l'Orient d'Occident mitjançant la conversió en onnagata de tres arquetips femenins del teatre occidental: Lady Macbeth, Desdèmona i Medea, ...i d'un arquetip estructural de la música europea: la Suite per a violoncel sol n. 5 de J.S. Bach, interpretada en aquest cas per un altre oriental sense fronteres, Yo Yo Ma.

L'essència del teatre Kabuki a través d'una partitura amb nom de dona que un instrument declama amb veu d'home. Onnagata reflectit en un mirall musical europeu. O és a l'inrevés? Quina de les dues bandes del mirall és la real? Preguntes que neixen del capgirament sensorial que m'ha provocat aquesta fusió entre el misticisme oriental i la raó occidental: he escoltat el moviment, he vist la música. Somni. Res no sembla el que és.

L'ELVIS ÉS VIU

L'home amorrat a la xemeneia del fagot és l'Elvis, no en dubtis pas. Ens ho jura el compositor americà Michael Daugherty, deixeble de les dues patums que més genuflexions provoquen en els melòmans més agoserats, Boulez i Ligetti, i que fa servir icons de la cultura popular com a coartada per compondre música de frac i cobartí. Dead Elvis, per exemple, un maridatge entre clàssica i "rock and roll" apte per a tots els batejats en la fe de qualsevol gènere musical.

L'argument solfejat de l'obra contempla l'Elvis com un Faust modern ubicat en escenaris tan infernals com Hollywood i Las Vegas, que ven la seva ànima al diable, el coronel Parker, per assolir la corona i el ceptre de The King. Els dos ingredients base de la partitura han estat adquirits per Daugherty en la secció de "delikatessen" del rebost de la història de la música: per una banda, la instrumentació és voluntàriament idèntica a la ideada per Stravinski en una altra musical transacció diabòlica d'ànimes, la "Història d'un soldat"; per l'altra, el material temàtic principal és una clonació d'una seqüència de la Missa de Difunts, l'himne medieval Dies Irae compost a la primera meitat del segle XIII pel monjo franciscà Tomás de Celano:

Daugherty exigeix que el solista de fagot de Dead Elvis contradigui el títol de la peça disfressant-se d'Elvis. En certa manera li està demanant a l'intèrpret que vengui la seva personalitat individual, -o ànima, si ho desitges expressat en terminologia pre-psicoanalítica,- a canvi d'una fama efímera: els deu minuts i escaig de vida de la partitura, en què precisament ens recorda que a través d'ell, i del compositor, l'Elvis més fàustic segueix viu.

Dead Elvis (fragment).Castpost

Michael Daugherty

TIMBRE D'ESPASES

Un altre apunt sobre la curiosa relació entre Benjamin Franklin i la música. El 1945 fou descobert a París un manuscrit d'un singular quartet de corda, acompanyat d'un text que n'atorgava l'autoria al polifacètic personatge il·lustrat. Tot i que la instrumentació dels quatre moviments de l'obra és una festa per al meu mal humor, -de la viola, en prescindeix, ocupant un altre violí el seu lloc-, he de reconèixer el seu esperit literari: tres violins mosqueters i un violoncel D'Artagnan. La referència no és gratuïta, i no només per l'origen francès de la partitura, composta, diuen, a París per Franklin el 1778, sinó perquè la seva posada en escena imita la dels mestres d'esgrima en plena exhibició. I és que els quatre instruments estan afinats en tons diferents, -sccordatura és el nom científic que defineix aquesta tècnica d'alterar l'afinació original- oferint un generós espectre sonor de 16 notes que fan sobrer el lliscar de la mà esquerra pel batedor. Segons Franklin, així:

Cortesia de Castpost

Com haureu pogut comprovar, el fragment no excel·leix per la seva invenció melòdica o harmònica, però tant hi fa, doncs tot apunta que la finalitat d'aquest distret trencaclosques musical no era figurar amb lletres d'or en el vademecum de la música de cambra, sinó, a través d'una demostració d'enginy, seduir Madame Brillon, una consumada intèrpret de pianoforte, el saló de la qual Franklin freqüentava aleshores a París amb una assiduïtat que excedia la mera cortesia. La meva debilitat mental m'empeny a imaginar que després d'escoltar el timbre de quatre instruments en sccordatura, com el d'entrexoc de les espases dels mosqueters de Dumas, dels llavis de la dama francesa brollà la primera evidència d'un cor enamorat: Touchée.

MÚSICA DE VIDRE

Gràcies a ell no existeix mal llamp que et parteixi entre quatre parets. Però el parallamps no és l'artilugi inventat per Benjamin Franklin amb què ara vull evitar que el temps se m'escorri per l'albelló d'agost, sinó la seva original harmònica de vidre, de timbre new age avant la lettre. El cas és que després d'entrar en el club selecte dels sotasignants de la declaració d'independència dels Estats Units, Franklin va viatjar primer a Londres i després a París com a ambaixador de la flamant unió política d'estats tot just acabada d'estrenar, on s'hi va estar fins el 1785.

En el seu viatge a Europa l'inventor americà podria haver dut amb ell l'harmònica de vidre que va idear el 1761, giny musical compost de copes de vi de diferents grandàries disposades horitzontalment de manera ordenada segons les seves mides, i que es munten a través d'un eix després d'haver-les-hi amputat el peu, i, encara que soni a redundància, foradat el cul, amb perdó. Tot això adobat amb un pedal que possibilita a l'intèrpret rotar amb el peu l'eix a gran velocitat mentre frega amb els dits humitejats amb aigua les vores de les copes. Podeu gaudir del resultat d'aquesta tècnica refrescant en el següent exemple, un fragment de la cançó popular Greensleaves:

Cortesia de Castpost

El timbre sobrenatural de l'harmònica de vidre de seguida va atreure l'atenció de compositors sobrenaturals, com era d'esperar per simpatia. Mozart, poso per cas, -qui per ventura va coincidir amb Franklin durant la breu estada del compositor a París el 1778-, va compondre a les acaballes de la seva vida, 1791, dues obres destinades a aquest instrument de caràcter impressionista també avant la lettre. Heus aquí un fragment del Adagio en do major, KV. 362.

Cortesia de Castpost

Si cap dels dos exemples precedents no us ha fet gràcia, vosaltres mateixos podeu provar de cercar-la com a intèrprets en aquesta harmònica de vidre virtual, el so de la qual no depèn d'humitats, ni de pedals, ni de culs foradats en redundància. Bona sort.

Benjamin Franklin

PEDRADA

Mentre Israel investiga l'oligofrènia de bombardejar criatures, Amnistia Internacional m'alerta per correu electrònic de la imminent lapidació d'una dona a la Disneylàndia musulmana, l'Iran. Els patrocinadors d'Hezbol·lah diuen que Ashraf Kolhari (digues aquest nom en veu alta) ha de morir perquè estan convençuts que és una adúltera. Si com jo, sents la teva consciència lapidada per aquest veredicte, et convido a enviar el text que trobaràs a sota a l'aiatol·là Ali Khamenei: info@leader.ir, istiftaa@wilayah.org

Pel que fa a la comissió que Hezbol·lah crearà per investigar l'oligofrènia de bombardejar civils a Israel, segur que l'anuncien demà, oi?

Your Excellency,

I would like to express my concern that Ashraf Kolhari is reportedly facing imminent execution by stoning for adultery. I would like to remind you that the UN Human Rights Committee (in the case of Toonen v Australia) has made clear that treating adultery and fornication as criminal offences does not comply with international human rights standards. Therefore the sentence of execution by stoning imposed on Ashraf Kalhori breaches Iran's commitment under article 6(2) of the ICCPR that if it imposes the deaths sentence this will be "only for the most serious crimes".

I call for the death sentence on Ashraf Kolhori to be commuted immediately. I oppose to the death penalty, as the ultimate cruel, inhuman and degrading punishment and violation of the right to life and I call for the abolition of execution by stoning in Iran as a positive step towards implementing international law and standards for the protection of human rights.


Yours sincerely,