Si a la música de Verdi hi plantes una batuta sense estudis, hi brollarà un manat de notes analfabetes tot i que tinguis cura de regar-la a cada trenc d'alba amb una versió de Toscanini memoritzada. I és que la frontera que separa l'excel.lència de la vulgaritat és tan fina al'univers verdià com un pèl de l'arc que frega la meva viola. Avui és el tercer dia que assajo l'òpera Nabucco, i m' he adonat que si el director no va en compte, aquesta partitura, que parla de pensaments que volen (Va pensiero ) cap a una pàtria "si bella e perduta", adquirirà aviat el perfil d'una de tantes tonades d'envelat de Festa Major, que la gent no escolta perquè treuen les ganes de ballar*.
*Nota: Qualsevol semblança amb la situaciò actual del país és pura coincidència.
18 de febr. 2004
GANES DE BALLAR
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada