CARUSO PER LA BOCA

Hi ha intèrprets que demanen una dedicació exclusiva de la xarxa elèctrica nacional del teu sistema nerviós. Enrico Caruso, per exemple.


L’oïda

Si no et destorba la remor de la pols, com el mastec d’ametlles torrades, que el pas del temps ha acumulat sobre les partitures que ell enregistrà, pots deixar que la veu del "tenore" t’extirpi el brogit urbà de les orelles.

La vista.

Distreure els teus ulls amb les caricatures que ell dibuixà entre "Tosques" i "Pagliaccis" (L'autoretrat que encapçala aquest post n'és una.)

El gust, l’olfacte i el tacte.

Caruso per la boca, és a dir:

ESPAGUETIS A LA CARUSO

RECEPTA


4 cullerades d’oli d’oliva
2 dents d’all, pelats i tallats per la meitat.
2 cebes tallades a daus
200 gr. de fetges de pollastre
200 gr. de xampinyons
1 pot de tomàquet cru.
orenga
alfàbrega
1 fulla de llorer
1 cullerada de sal
1 cullerada petita de pebre negre
½ cullerada de sucre
500gr. d’espaghetis
1 copa de formatge parmesà fresc.

En una cassola, amb dues cullerades d’oli d’oliva, saltar l’all i la ceba durant tres minuts. Afegir-hi els xampinyons i els fetges de pollastre, i saltar-ho 5 minuts més. Afegir-hi aleshores la salsa de tomàquet, les espècies i mitja cullerada de sucre. Deixeu que cogui a foc baix una mitja hora. Mentre es fa la salsa, coure la pasta "al dente". Afegir-hi la salsa i empolvorar generosament la pasta amb formatge parmesà fresc.