Avui, un dia en què l'hivern ha tret el geni, a l'orquestra el so d'un violoncel ha pretès mudar de primavera el meu faristol. Amb veu melangiosa de despullada fusta noble, m'ha promès humilitat en la victòria i coratge en la desfeta. Fins i tot, fent-se seves notes imaginades per un nom que sempre fa nosa a la gorja quan el dius, Dvoràk, m'ha semblat entendre que em declarava amor etern.
No m'he deixat entabanar pel seu discurs; sé que obra així amb tothom, sense reparar en edat, gènere o condició social. Demà , al Palau de la Música de Barcelona (19:00 h.) vosaltres mateixos podreu ser-ne testimonis. Aneu en compte d'enamorar-vos-en: és infidel de mena.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada