7 de gen. 2004

LLUÍS CLARET I PROUST

Si abans que la nostra democràcia aprengués a caminar sola escrivies en català  una història amb argument violoncel.lístic, la gegantesca ombra de Pau Casals et guaria des de la primera línia del discurs fins a la porta de sortida del punt i final.

Avui tot és ben diferent. Ben cert és que el nom de Casals et segueix donant la benvinguda en el rebedor de qualsevol casa literària bastida amb les paraules "violoncel" i "Catalunya" com a matèria primera -i vosaltres n'acabeu ara de ser testimonis- però el relat s'ha enriquit gràcies a un altre intèrpret, l'aportació més rellevant del qual és haver aconseguit que aquest instrument de corbes generoses sigui a la fi considerat en el nostre paí­s més un art excels que un objecte de culte d'una religió monoteista.

Aquest inspirat traductor d'invisibles no és altre que Lluís Claret, músic -"molt més important que ser violoncel.lista" com recordava sovint el mateix Casals- nascut el 1951 a Andorra, de pares catalans exiliats.

Dins del seu extens repertori, Claret sempre ha reservat un espai de generosa amplada a la música del nostre temps. Obres d'autors amb cognoms que solen provocar genuflexions involuntàries en els melòmans més ambiciosos: Dutilleux, Penderecki, Lutoslawski, Xenakis, Guinjoan... alguns dels quals han pensat les seves pàgines per a violoncel perquè fossin repensades expressament en les mans de Lluís Claret.



QÜESTIONARI PROUST

1. La primera música de la qual se'n recorda tocant?
El Cant dels Ocells
I escoltant?
Un disc de Pau Casals del qual recordo especialment la Nana “ de Falla i El Cant dels Ocells
2. La música que ha tocat més vegades és...
Potser les Suites de Bach i les Sonates de Beethoven.
3. Quina obra li agradaria de tocar, però encara no ho ha fet?
El Concert n. 2 de Xostakòvitx i el Concert de Walton, entre d'altres
4. Ha plorat tocant?
Sí, interiorment.
5. I rient?
Si riure s'entén com gaudir del que estàs tocant, sempre.
6. Li agradaria tocar com...
Ningú en concret. M'agradaria ser un compendi de molts violoncel.listes que admiro.
7. Les tres millors qualitats d'un violoncel.lista són:
L'honestedat, la senzillesa i la profunditat.
8. Quin ha estat la seva més gran gosadia?
Interpretar totes les Suites de Bach en un concert a Barcelona. No me'n penedeixo perquè va anar molt bé.
9. La virtut més sobrevalorada és..-
Els efectes especials, en el sentit que la gent prefereix un concert amb 100 persones a l'escenari que escoltar música de cambra; o que la gent s'estima més llegir el diari abans que poesia.
10. Que és el que menys li agrada de la seva aparença ?
Depèn de com et lleves cada dia.
11. I el que més li agrada?
El mateix
12 . De que se'n penedeix?
D'haver fet mal a persones properes.
13. Quin considera que és el seu estat mental actual?
De serenitat, finalment.
14. Quina és la seva més estimada possessió?
Com a possessió física, el meu violoncels; sense el sentit de possessió, la meva família.
15. Quina considera que és la pitjor misèria?
La malaltia
16. Quina és la qualitat que més li agrada en un home?
Les tres mateixes que he esmentat abans sobre el violoncel.lista.
17. I en una dona?
El mateix, no ha d'haver diferència.
18. Quan i a on ha estat més feliç?
Com a moment concret, quan van néixer els meus fills.
19. Quan diu mentides?
Només quan és estrictament necessari.
20. Quina és la seva passejada preferida?
Quan estic a Ordino i em llevo ben d'hora per anar a buscar bolets.
21. Qui o que ha estat el més gran amor de la seva vida?
La meva famí­lia.
22. Quina és la seva idea de la mort?
Un trànsit cap a una nova etapa.
25. Quin ha estat el seu més gran assoliment...
Els meus fills.