El Nadal em trastoca les matemà tiques. Per exemple, si per aquestes dates multiplico tres per quatre, no em fan dotze sinó una dança: el vals. Fins avui, que hem enterrat Strauss i companyia a Vilobà del Penedès. He de confessar que ens ha costat molt que es morissin: 18 concerts per tota la geografia catalana, Andorra inclosa. Ningú no ha vessat cap llà grima, ans al contrari, ho hem celebrat amb coca i cava (convidaven els penedencs). Hi havia un bon motiu: el director dels "tres per quatre" d'enguany ha estat un suÃÂs que encarnava els tòpics més barroers de la mentalitat germà nica: molta disciplina i poca emoció. Els crÃÂtics dels diaris, però, d'això en diuen "honestedat interpretativa", concepte(?) rere el qual l'avorriment sol amagar el seu perfil més criminal. Tant hi fa, la roda del vals s'ha aturat, i el que és més important: tres per quatre ja em tornen a fer dotze.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada