Aquests dies els simfònics del Vallès hem pogut comprovar com la immunoglobina i el cortisol vessen del cos del tenor Josep Bros, propietari d'una veu transparent a través de la qual admires la bellesa de les òperes del passat amb una nitidesa d'alta definició. A les nou del vespre, tots els melòmans que s'acostin fins al Teatre Principal de Sabadell podran purificar-se, sota la batuta del talentòs i teatral Roberto Rizzi-Bregnoli, assistent de Ricardo Mutti a l'Scala de Milà, amb la netedat d'una de les goles responsables d'escriure l'adjectiu Bel abans de Canto.
I si uns hi afegixen adjectius, uns altres esborrem sense voler els substantius: després d'assajar per primer cop l’obertura verdiana “La Forza del Destino”, el mestre Rizzi ens digué: “He pogut llegir en la vostra interpretació la preposició “de” l'article “La”, però no hi he trobat en cap compàs ni la “Forza” ni el "Destino". Da capo, sisplau” . I tot seguit, com per art de màgia, han aparegut amb els substantius que hi mancaven.
Si la veu de Maria del Mar Bonet era de color blau marí, la de Josep Bros és blau cel. Mar i cel: fa dies que no trepitgem terra. Vola que volaràs.
Josep Bros i Editha Gruberova, "I puritani", Bellini
5 comentaris:
Bon dia, Tacet.
Curiós el video dels pianistes animals. M'ha evocat aquells dies que el nen dels meus veïns estudiava piano, pobret (i pobres de nosaltres).
Ostres, i el Roger Moore. Sempre m'ha semblat que no havia sigut un James Bond digne de la seva veu.
No fareu més concerts amb el Josep Bros i el Rizzi-Bregnoli? M'he quedat amb les ganes
Jo també m'he quedat amb les ganes...per seguir creant polèmica amb el Tacet, i jugant al veo-veo jo sola...espero que no estiguis molest per la meva gosadia..se me'n va la flapa de vegades...
Et felicito per aquesta secció de música als ulls, és la meva debilitat...inclús quan et fiques amb la meva raça...
Na
No, quim, malauradament només va ser un concert amb el Josep Bros. No hi havia gaire gent- divendres, cap de setmanan de revetlla...- però va ser un èxit.
Pel que fa a Roger Moore, penso el mateix.
Salutacions
Na: Molest? per què? de cap manera. A veure si un dia ens veiem mútuament. Suposo que deus ser un animal pianista i no pas una pianista animal.
Salutacions
Estic molt d'acord amb el què dius de Josep Bros. Canta molt bé i transparent, només trobo que posa la veu massa al nas, però és un petit defecte comparat amb tot el positiu de la resta.
Veure cantar a la Gruberova em recorda sempre la Castafiore de les històries de Tintin. Fixa-t'hi bé i ja m'ho diràs.
Publica un comentari a l'entrada