Com dos ocells escenificant la crida de la natura, el ritual de apariament d'aquestes extremitats de pianista comença amb un festeig, el de la mà esquerra a la dreta. El final, però, serà el d'un amor platònic. I és que si després de ser testimoni de l'espectacle et sents l'ànima tocada, serà perquè els seus cossos mai han arribat a tocar-se. Diguem-ho ja, l'immens Sokolov brodant Le Tic-Toc-Choc de Couperin. Música que et buscarà les pessigolles en el múscul del sentiment. Deixa-la que les hi trobi. Sisplau, somriu.
3 comentaris:
fiuuuuuuuu
Anna
M'ha encantat aquesta escenificació de l'apariament de dues mans; molt millor que les que es veuen als documentals de la 2. Per cert, és una llàstima que els de l'última fila no veiessin la dança dels dits.
Tens raó, Quim. Jo fa temps que que sóc de la idea de posar unes petites pantalles de vídeo als seients dels auditoris, perquè tothom pugui veure de prop l'esforç dels músics i la cara del director.
Salutacions
Publica un comentari a l'entrada