Tot i que una llicenciatura en Físiques li ha atorgat la traça suficient per a fabricar una bomba nuclear, José A. Saínz s'estima més crear universos de sons amb una massa coral que enderrocar planetes remenant una massa atòmica. Per a ser exactes, com les ciències, l'Orfeón Donostiarra, l'únic cor ibèric que toca pilota a la Champions League de les millors orquestres del món.
Ho dic curt, Sáinz, director titular de l'Orfeón, és una fórmula: la suma de la racionalitat d'una equació d'Einstein amb la revelació mística de rèquiems i passions musicals, el resultat de la qual es divideix per un sentit de l'humor al cub, que circula sense cinturó de seguretat per les carreteres secundàries dels assajos. La fórmula que aquesta setmana ens desvetlla el misteri del carpe diem de Carmina Burana als músics de la Simfònica del Vallès.
A l'obra d'Orff s'hi entra rebentant-li la porta principal amb una explosió termodinàmica d'orquestra i cor, com l'esclat d'una bomba nuclear. Tal vegada ho sigui, però engendradora: un Big Bang que promet sistemes solars de planetes hedonistes amb llunes canviants com la deessa Fortuna. Una entesa entre ciència i revelació. A la fi, la rima que agermana música amb física.
Cortesia de Castpost
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada