No hem trobat millor manera de celebrar l'aniversari de Mozart que la interpretació del seu (?) Rèquiem, com si "rèquiem" i "celebrar" fossin paraules amigues; ens ho hauríem de fer mirar. L'interrogant davant el possessiu no és gratuït: les cròniques conten que la partitura menys terrenal d'Amadeus, Amadé per als talibans de la musicologia, és filla de quatre pares. Una exageració, segons en Salvador Mas, convençut que Mozart va deixar a la seva mort molt més que esbossos de l'arquitectura del rèquiem dels rèquiems: "És impossible que l'Agnus Dei hagi nascut de la ment d'un compositor tan mediocre com Franz Xaver Süssmayr." Aleshores, per què la història ha reservat per Süssmayr un paper tan destacat en l'acabament de l'obra? La resposta de Mas ha estat una altra pregunta que convida a la sospita: sabeu com es deia el darrer fill de Mozart? Franz Xaver.I ja posats a humitejar el rèquiem amb "Salsa Rosa" jo també tinc un dit que apunta: sabeu de qui va ser alumne Franz Xaver Süssmayr abans d'entrar en el cercle familiar dels Mozart? De Salieri. I embolica que fa fort.
Constanze Mozart
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada