8 de gen. 2008

LLICÈNCIES

Només unes hores després de llegir un panegíric a partir del 50 aniversari del debut operístic de Carreres -Josep a Catalunya, José a la resta del món- descobreixo aquí una imatge del tenor presa prop de les nostres antípodes, a Sidney, Austràlia, durant la presentació del seu proper concert en el vaixell de ciment de la Opera House, dirigit per David Giménez, ombra fidel i director titular dels simfònics del Vallés.

A Opera Chic ens adverteixen sobre la atmosfera Bond, James Bond, que desprèn el retrat. No és l'única: aquí han trobat d’altres atmosferes glamouroses en sengles retrats de Carreras. L'estil James Bond, no obstant això, és el més s'ajusta a l'actual personalitat del tenor. Tot i que la seva llicència no sigui per matar, com la de 007, sinó les seves antípodes: llicència per salvar vides. I això sí que mereix un panegíric redactat amb el patrocini d’un martini “shaken not stirred”. Salut.

2 comentaris:

arsvirtualis ha dit...

No m'ha agradat mai com a cantant; la seva veu i interpretacions sempre em van deixar indeferent.

F. Nogués ha dit...

ja en som dos. Sempre he trobat que canta forçat, fa patir. Això és el que probablement agrada al gruix de la gent: aquesta èpica del patiment, fer que sembli que cantar allò és molt, molt difícil. Just el contrari del que feien Caruso, Schipa i Fleta: cantaven molt millor i a sobre feien que semblés tan fàcil!