Aquesta temporada a Catalunya Música són "intensament clàssics" Diuen que així volen "arribar a un públic més ampli". Tant de bo vagi errat, però dubto que amb aquest lema facin nous amics. El cert és que el reso de les paraules d'Umberto Eco no ha arribat a tothom: "clàssic és tot allò que encara no ha acabat de dir-nos tot el que ens ha de dir." Aquest significat és avui potes amunt. L'elixir d'eterna joventut s'ha transfigurat en un sinònim d'una mal assumida tercera edat: vell, seriós i caduc. Mala cosa ser un clàssic en aquests temps, ara vol dir que ja has dit tot el que havies de dir i a veure si calles d'una fumuda vegada.
Si doneu un cop d'ull a la nova programació de CM de seguida descobrireu que la referència no és Eco, sinó la percepció que de la música simfònica té un jove "enderrockat", gens d'humor i molta ferum a naftalina: història de la música als Països Catalans, la història personal de Mozart, la història del monestir de Montserrat... "Catalunya Música", intensament envellida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada