Vaig parlar amb l'Edmon Colomer un dia després que els diaris i TV3 escampessin arreu la duresa de les seves paraules sobre la política musical del tripartit. Em va expressar el seu desencís pel fet que només els cops de puny sobre la taula semblaven atreure l'atenció dels mitjans de comunicació, i no la feina ben feta: "La tasca diària d'un mestre d'escola mai no serà notícia", digué. Ambdós coincidírem, tal vegada amb certa ingenuïtat, ho confesso, que n'hi ha un munt de gent a Catalunya que no sortirà mai a la premsa perquè treballa bé, quan, precisament, és l'alt grau de competència amb què exerceix la seva professió el que ens podria servir a tots com a exemple i estímul.
Va ser en un clima d'esfondrament anímic generalitzat que, de manera paradoxal, aleshores els músics vam recrear "La Creació", de Haydn. No va ser gens fàcil; ens hi costà penes i treballs assumir l'agilitat dels tempos que proposava l'Edmon. Tot ens pesava. Després del concert, l'Edmon em digué que seguiria vetllant per l'orquestra, el futur de la qual l'anguniava. A mi, també. Vam quedar que el trucaria aviat. Encara n'hi ha molt a dir, de tot.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada