DIR

Quantes més coses has de dir, més temps necessites per fer-ho. El cas és que avui he descobert per què hi ha directors d'orquestra que sotmeten al calvari de tempos ràpids partitures farcides de discursos.

Doncs perquè no tenen res a dir.

AMB O SENSE

Un acudit em puja al cap mentre assagem el moment més tràgic de la cinquena simfonia de Txaikovski: En què s'assembla un preservatiu a un director d'orquestra? Que "amb" és més segur, però "sense" t'ho passes millor.

IMAGINAR

El periodista ens demana avui que imaginem un món sense religió... Ja ho he fet. Té raó: les Bessones de ciment segueixen dempeus. Però les Bessones musicals queden enderrocades: Rèquiems de Mozart, Brahms, Verdi, Fauré...la Simfonia "Resurrecció", de Mahler; tot Bruckner; el Glòria, de Vivaldi, i un etern etcètera. I és que l'enunciat correcte hauria de ser: "Imagineu-vos un món sense fonamentalismes". Però entenc que el periodista entestat en deïficar la Raó no pugui demanar-nos que l'excloguem del nostre imaginari. Tanmateix, jo ho he fet. I en el món resultant totes les Torres Bessones, les de ciment i les musicals, són intactes. Amén.

CASUALITAT

La música de les paraules no és l'únic que agermana "El llac dels cignes" amb "El LLach dels signes". Bon viatge per al guerrer.