El 19 de novembre de 2005 el govern iranià va publicar un ban amb què prohibia la música occidental. Els efectes foren immediats: el director d'orquestra Ali Rabhari fugia del país després que les autoritats religioses l'assenyalessin amb el dit acusant-lo d'un delicte infame: programar la Novena Simfonia de Beethoven.
Per a mi Beethoven és Déu, i davant l'insult dels clergues musulmans a les meves conviccions més extrasensorials, he escrit una carta al president iranià exigint-li, a més d'excuses ben sentides, que castigui els culpables a la pena de copiar 666 vegades a la pissarra la paraula màgica de la novena del sord: "freude".
El paràgraf anterior és un accident de la meva imaginació. No és empíricament demostrable que Beethoven sigui Déu; ni Mahoma, el profeta. Són opinions, creences i les creences no són fets. Que prohibeixin Beethoven si els hi ve de gust, (esteu perduts, "freudes") que jo seguiré somrient davant aquelles caricatures de Mahoma cuinades al punt amb un 25% de realitat i un 75% de mala idea.
Nota: Accepto els adjectius "inoportú", "irresponsable" com a animals de companyia. De res.
