Inauguro aquest escrit, que endevino llarg (ho sento), ressaltant una obvietat: la vida és tan curta que amb prou esforços aconseguim materialitzar una mínima part dels nostres somnis. En un moment de la seva història, la humanitat va trobar una solució a aquest contratemps, mai millor dit, que no per ser més evident resulta menys enutjós. La religió. Així, la promesa d'un paradís o l'esperança en la reencarnació han mitigat la melangia que genera ésser conscient de l'efímer de l'existència. Tanmateix hi ha una classe de devots practicants que, sense esperar que se'ls pari el cor, ha decidit guanyar la batalla a la fugacitat del temps robant, o comprant, instants dels seus ídols. Els practicants d'aquest culte a déus humans reben el nom de caçadors d'autògrafs, i es divideixen en dos grups confessionals, els proustians i els sense-nom, ja que no tots destinen a un mateix ús els minuts capturats.
El proustià creu que la vida no és més que la suma de tots els moments que han quedat impresos en la memòria personal. És a dir, que en realitat només tenim l'edat de tot el que hem viscut que recordem. El més curiós és que, tot i que el secret de l'eterna joventut sembla consistir a tenir una memòria selectiva, els proustians no tan sols s'entesten a evitar la pèrdua dels seus records, sinó també a recuperar els que han naufragat en el mar del seu inconscient. Així, a la vegada que escriuen un diari on, com sardines en llauna, conserven hermèticament el seu passat per evitar que es descompongui a la intempèrie de la memòria, freqüenten el psicoanalista perquè els retorni el temps perdut. Malgrat tot, una vegada que han aconseguit compassar l'edat de la seva memòria amb la biològica descobreixen que la magdalena de Proust els ha obert encara més la fam d'hores, per la qual cosa, ja insaciables, comencen a robar trossos minúsculs de vida a celebritats --un autògraf per aquí, un altre més enllà-- per sumar-los a la seva, que, en definitiva, aquesta és la finalitat que persegueixen aquests devots cleptòmans: prendre temps al temps.
Per contra, la intenció del segon grup, els sense-nom, no és utilitzar hores sagrades per afegir-les a la seva vida, sinó restar-les a allò que han viscut. En general, es tracta de persones que, fartes de ser qui són, han trobat una manera molt elegant de suïcidar-se --encara que una mica masoquista de tan lenta--, tot desprenent-se, autògraf a autògraf, de les seves vivències passades per substituir-les per les dels seus mites.
Tots, potser sense proposar-nos-ho, posseïm instants d'altres vides que no són la nostra. Poso per cas: si vostè arrenca aquest full i se'l guarda a la butxaca, s'haurà quedat amb un fragment de la meva. Res a dir en contra, fins i tot li agrairé que tingui el detall de tornar-me'l si en una cantonada de la meva vellesa m'assaltés el seu oblit. Acció caritativa que, per desgràcia, no podrà realitzar amb la imatge que il·lustra aquestes paraules: un moment en la vida de la divina Maria Callas que, a diferència de totes les seves gravacions, no admet còpies; els prop de cinc segons que va trigar a estampar la seva signatura en la foto.
Si creieu que mai no anireu al paradís celestial o us fa mandra reencarnar-vos mil vegades per veure acomplerts els vostres somnis, podeu començar a guanyar-li la partida al temps adquirint a Internet per 850$ americans aquest fragment insignificant, però únic, de la mítica soprano. Si bé perquè el vostre nou credo creixi sa i fort és aconsellable que l'adobeu amb una bona provisió de minuts d'altres grans músics. Aquests són alguns exemples dels més fèrtils: un autògraf de la llegendària cantant Adelina Patti, amb la nota "This is my latest photo": 10 segons, 750$. Una caricatura de Caruso, dibuixada per ell mateix: posem 2 minuts, 1.500$. Una carta manuscrita de Xostakovitx, entre pensar-la i escriure-la podria ser que mitja hora, 2.500$. Total, 32 minuts i escaig. Disposeu-ne segons el vostre caràcter, tot i que jo em malfiaria dels sense-nom: ningú no és qui pretén ser. El meu consell és que abraceu la fe dels proustians; a més d'adquirir una sana ambició de vida, perseguireu la quimera de ser per sempre amb temps prestat. Un simulacre infantil d'alguna cosa remotament semblant a la immortalitat. Amén.
Temps