A RAP FOR MOZART

Us convido a una audició gens habitual: un director d'orquestra cantant un "rap". Sí, ho heu llegit bé, un "rap". I no un director qualsevol, sinó el titular de la Filharmònica de Berlín, Sir Simon Rattle.

Rattle (Liverpool,1955) és un punt de referència per als qui creiem que una orquestra simfònica és molt més que un museu. El seu compromís amb la música contemporània és incontestable: "A ningú no se li acudiria de dir que després de Txèjov ja no cal llegir res més. Doncs passa el mateix pel que fa a la música". Rattle va convertir una orquestra provinciana, la de Birmingham, de la qual en va ser el director titular durant divuit anys, en un dels millors conjunts simfònics d'Europa. Aquest fet no va passar inadvertit als filharmònics de Berlín, que el van escollir com el seu màxim responsable artístic el 1999.

"A rap for Mozart: The Flower is a key." és un encàrrec al compositor mexicà Sergio Cárdenas dels 12 violoncel·listes de l'orquestra berlinesa, que van incloure la peça en el disc Round Midnight, editat l'any 2002. El text és una adaptació a l'anglès del poema Mozart, de Dyma Ezban, pseudònim de l'escriptor Demetrio Vázquez Apolinar. No n'he trobat la versió original. Ben mirat, millor. Així, si us ve de gust, podeu acompanyar Rattle en la seva incursió a un dels barris més perillosos de la música d'avui. Hallelujah!

A Rap for Mozart

THE FLOWER IS A KEY

In the countryside
the father of a child
asks him to be quiet
so that he can listen to God.

The child brings his ear
close to the trunk of a tree
and the crackling of its branches
makes him listen to a soul.

On the piano,
in stillness he senses
day and night,
his notes in the celestial time
the rain, the leaf, the flame.

He offers his music to princesses and lovers,
to religious men and to wisemen,
but the human being
is his writting
so that one delights in a sun
that will be seen by other wisemen,
by other lovers.

After years he knows that the flower
is a key in founding beauty,
that light, in its splendour,
in the pacing of the sea
that moves the origin of every melody.

Mozart goes to the countryside
and asks the wind to be quiet,
so the Divine can bring his ear
closer this soul.
And God listens an eight day
in the earthly song of the distances.
And sees this is good.

But this encounter
weakens him, makes him ill,
and he becomes silent.

Only he,
the Celestial One is his harmony,
accompanies him in this coffin,
already empty,
carrier of flames, leaves, rains.

Hallelujah!

Mozart!