QUANTITAT=QUALITAT?

Torno d’un concert a Sant Pere de Torelló, que l'organització pretenia "únic i irrepetible" (ho confesava en el programa de mà). Una redundància al cap i a la fi, perquè tots els concerts per se són únics i irrepetibles o, si més no, ho haurien de ser.

El més curiós, però, no és la reiteració, sinó una altra frase que pretén argumentar els qualificatius esmentats: "Més de dos cents cantaires i cinquanta músics damunt de l’escenari", com si la quantitat tingués alguna cosa a veure amb la qualitat.

Resseguint el fil d’aquesta lògica osonenca, tems que a Sant Pere de Torelló la "Simfonia dels Mil" de Gustav Mahler resulti ser l'obra més celebrada; els Quartets de Beethoven, en canvi, semblen condemnats a un destí esfereïdor. De les Partites de Bach per a... violí sol!!!,... no encerto imaginar el què.