5 de gen. 2004

EL DARRER VALS

El Nadal em trastoca les matemàtiques. Per exemple, si per aquestes dates multiplico tres per quatre, no em fan dotze sinó una dança: el vals. Fins avui, que hem enterrat Strauss i companyia a Vilobí del Penedès. He de confessar que ens ha costat molt que es morissin: 18 concerts per tota la geografia catalana, Andorra inclosa. Ningú no ha vessat cap llàgrima, ans al contrari, ho hem celebrat amb coca i cava (convidaven els penedencs). Hi havia un bon motiu: el director dels "tres per quatre" d'enguany ha estat un suí­s que encarnava els tòpics més barroers de la mentalitat germànica: molta disciplina i poca emoció. Els crí­tics dels diaris, però, d'això en diuen "honestedat interpretativa", concepte(?) rere el qual l'avorriment sol amagar el seu perfil més criminal. Tant hi fa, la roda del vals s'ha aturat, i el que és més important: tres per quatre ja em tornen a fer dotze.