Només unes hores després de llegir un panegíric a partir del 50 aniversari del debut operístic de Carreres -Josep a Catalunya, José a la resta del món- descobreixo aquí una imatge del tenor presa prop de les nostres antípodes, a Sidney, Austràlia, durant la presentació del seu proper concert en el vaixell de ciment de la Opera House, dirigit per David Giménez, ombra fidel i director titular dels simfònics del Vallés.
A Opera Chic ens adverteixen sobre la atmosfera Bond, James Bond, que desprèn el retrat. No és l'única: aquí han trobat d’altres atmosferes glamouroses en sengles retrats de Carreras. L'estil James Bond, no obstant això, és el més s'ajusta a l'actual personalitat del tenor. Tot i que la seva llicència no sigui per matar, com la de 007, sinó les seves antípodes: llicència per salvar vides. I això sí que mereix un panegíric redactat amb el patrocini d’un martini “shaken not stirred”. Salut.
2 comentaris:
No m'ha agradat mai com a cantant; la seva veu i interpretacions sempre em van deixar indeferent.
ja en som dos. Sempre he trobat que canta forçat, fa patir. Això és el que probablement agrada al gruix de la gent: aquesta èpica del patiment, fer que sembli que cantar allò és molt, molt difícil. Just el contrari del que feien Caruso, Schipa i Fleta: cantaven molt millor i a sobre feien que semblés tan fàcil!
Publica un comentari a l'entrada