L'anglès, que no l'alemany: Haendel en el lloc de Händel. Aigua i foc (d'artifici aquest darrer, però només en el títol). Hem llogat un bon alquimista: el violinista i director italià Corrado Bolsi. Primer assaig i l'aigua de l'aquàtica de Händel ja humiteja els instruments de corda mentre comencen a dir-se en veu alta els "no" que bastiran el "sí" que mai es farà paraula, només música: no al vibrat de mà esquerra a jornada completa, no a mantenir el pes a les notes llargues, no a.... L'orquestra sona negativa: mandrosa i poc àgil. Diria que som sords a la màxima exagerada del Beethoven més exageradament sord: Händel, el millor compositor de la història de la música. Trobo una excepció positiva en el so de metall polit de les trompetes, transparent com un cristall d'or. Però tímid: Digues que poden tocar més fort, que ja és hora dels focs d'artifici, penso tot mirant Bolsi als ulls. No els hi diu. Sóc un pèssim telèpata.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada