“Un conte és sempre un ritual d'iniciació, pretén educar. I Monzó va fer un retrat. Només cal comparar conte i país. Som un simulacre de país, ens preguntem massa sovint què pensen els altres, solem emmascarar el què volem dir, tractem de ser originals fins i tot quan no cal, dubtem de citar els noms de referència per no avorrir i posem fí al relat ben alleugerits perquè no hem molestat a ningú. Ironia, genialitat i tranquil·la civilitat. Som així. Frankfurt ara sap que tenim un bon contista i que els catalans a l'hora de la veritat, si cal, expliquem un conte. »
Ferran Mascarell.
Diari ADN.
16/10/2007
Epíleg:
Trenta-una (31) persones van assistir al concert que l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya va celebrar a la Fira de Frankfurt.
Actualització: Una font de primera mà m'ha fet saber que no foren 31 persones, sinó 310. Un mica menys epíleg,doncs, però epíleg al cap i a la fi.
2 comentaris:
Critica el Mascarell la ironia tot utilitzant-la? mmm
Podem saber si les 31 persones eren alemanyes o catalanes?
Garri, la ironia té el seu context, i ell no creu que sigui el d'un discurs inaugural de presentació d'una cultura. Penso el mateix.
Una abraçada
Jordi
Publica un comentari