Un cop celebrat ahir el Dia Internacional de la Música, em sembla adient il·luminar un dels molts papers que hauria de jugar l'orquestra simfònica en la nostra societat. Perquè observo que ha caigut en l'oblit el fet que una part molt important del repertori d'una orquestra, fins i tot l'orquestra mateixa com a estructura, es desenvolupà en una època de la història alhora que els valors que han donat carta d'identitat a Europa, a saber: la raó com a instrument principal d'interpretació del món, l'exercici responsable de la llibertat individual, la tolerància i el laïcisme. En l'actualitat, per motius que tots coneixem, -només cal fer una ullada a la premsa,- aquests valors són qüestionats un dia sí i un altre també, pel que urgeix fer tot el que estigui en les nostres mans, i mai millor dit, per a conservar-los indelebles en la memòria col·lectiva.
I és que un dels pocs testimonis que sobreviu d'aquella època, la seva memòria sonora, és l'orquestra simfònica, que cada cap de setmana difon l'herència de les idees il·luminades en els auditoris d'arreu a través de la música que en certa manera els encarna: Haydn, Mozart, Beethoven i simpatitzants. Considero que va en contra de la nostra dignitat com a artistes deixar aquest patrimoni a cel obert, penjat nu en la foscor d'un programa de rebaixes, sense comunicar al públic, amb tots els mitjans que el segle XXI ens posa a l'abast, el convenciment que la llum d'aquests valors, que il·luminaren el nostre passat, és la que ens ha de seguir guiant en aquest present convuls.
0 comentaris:
Publica un comentari